Es d'aquells dies en que me'n aniria amb la meva familia a una muntanya alta alta lluny de la gentussa i les presses.
Els professionals que tracten nens i nenes haurien de ser gent especial, i no gentussa normal que no es preocupa més que per ascendir i cobrar a final de mes.
Quina pena viure en un món així, on prima la pasta i no l'amor.
I encara he hagut de sentir que hem d'anar preparant al nostre fill, perquè així es la vida. Així? Doncs no, ell ja ha viscut lo bestia que pot ser la vida, però no, la vida no hauria de ser així, i em nego a prepararlo per això. Espero de debó que arribi a quaranta anys com jo, amb la mirada tan neta com perquè encara li sorprengui que hi hagi gentussa de tal calibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada